Victor Kossakovski (St. Petersburg 1961) és un dels realitzadors de cinema documental amb més renom del panorama actual. El Festival de Cinema d'Europa Central i Oriental li dedica una retrospectiva els propers dies a Barcelona. És per això que a Reservoir Docs fem un breu cop d'ull a la seva trajectòria. La informació que trobareu citada ha estat extreta de la revista "Images documentaires" (núm.50-51, 1er semestre 2004, pg.63-76). Ell mateix va escriure tot el text (Autobiografia), per tant les cites són les seves pròpies paraules. Al final del text trobareu una llista amb enllaços per poder ampliar informació.
Breu biografia
Kossakovski porta tota la vida en el món del cinema. La seva passió per la fotografia el feu entrar amb menys de 18 anys a treballar en uns estudis cinematogràfics a St. Petersburg. Començà treballar al costat dels realitzadors i camarògrafs soviètics més destacats del moment, entre ells Sokurov, aprenent totes les facetes d'una producció. Realitzaven informatius d'uns 10 minuts, i al llarg de l'any en feien un centenar. "Algunes vegades eren remarcables documents de l'època. D'altres, propaganda ideològica. Eren lluites contràries: cinema autèntic i cinema fals, art i propaganda". El 1986 marxà a Moscú a una escola de realitzadors. És aquí on en breu iniciarà la seva filmografia com a director de cinema documental, una trajectòria marcada per l'originalitat, la independència, i les trabes econòmqiues per poder culminar els projectes. Ha realitzat 9 documentals i ha participat en molts altres projectes.
.
Losev 1989
"Alexis Fiodorovic Losev, nascut el 1893, era un gran filoòsof rus. En realitat, era un dels representats més importants de la cultura del segleXX, però a la URSS, desde 1930, van deixar d'editar els seus treballs filosòfics. La gent il·lustrada es passava en secret els seus llibres". Lenin purgà el 1922 a filòsofs i pensadors simbolistes, expulsant-ne 220 en un vaixell. Losev no va ser expulsat, doncs era massa jove, però més endavant no acceptà el règim socialista i el 1930 va ser enviat a un gulag. Al cap d'un temps allí, es quedà cec. El deixaren en llibertat però li prohibiren publicar sobre filosofia. Quan Kossakovski si apropà per entrevistar-lo i grabar-lo, el filòsof tenia ja 94 anys. Ningú havia enregistrat mai imatges d'ell, no hi havia ni fotografies.
.
Na Dniakh (L'altre dia) 1991
"El setembre de 1991 vaig veure un home estirat al carrer. Era mort. Vaig trucar a la policia i vaig entrar a casa. Una hora després, mirant per la finestra, vaig veure que el cadàver encara era al mateix lloc. Vaig tornar a trucar. Dues hores després tot estava igual. Jo acabava d'arribar de Moscú, on en el Kremlin s'havia pres la decisió de tornar el nom de St.Petersbourg a Leningrad, en el cinquantè aniversari del setge (setembre de 1941). Em recordava del setge pels noticiaris, imatges de cadàvers als carrers, gent morta de fam i de fred, morts que ningú recollia. Vaig baixar al carrer a grabar, i vaig filmar 8 minuts. Tampoc tenia més pel·lícula."
.
Bélovy (Els belovs) 1993
"L'amor que tinc davant els personatges i la incomprensió enfront la seva manera de viure estan barrejats de manera indivisible". L'Anna és una pagesa que viu amb un dels seus germans, en un petit poble rural de Rússia. L'Anna canta, balla, plora, riu, munyeix les vaques, discuteix amb el seu germà alcohòlic... viu els dies enyorant un amor perdut. Kossakovski filma amb una proximitat i una sensibilitat màxima.
"Vaig arribar al poblet amb tres joves ajudants, un càmera, un ajudant de càmera i un sonidista. Ens vam passar les dues primeres setmanes del rodatge collint patates, reparant valles o anant a collir xampinyons amb els Belov. Pràcticament no vam rodar res. Un mes més tard vam tornar, només un ajudant i jo. Amb aquest equip mínim va ser més fàcil rodar".
"Volia fer un film que escapés dels gèneres, és per aquest motiu que pasa fàcilment de la comèdia a la tragèdia, i després apareix la tragicomèdia".
Un dels millors documentals de la dècada dels 90.
.
Sreda 19.7.1961 (Dimecres 19.7.1961) 1991-97
Documental rodat al llarg de cinc anys i molt afectat per les crisis econòmiques que en aquells anys sacsejaren Rússia. És la recerca d'aquelles persones que van nèixer el mateix dia i any, i en la mateixa ciutat, que el realitzador. Roda la recerca i els entrevista, fent un retrat molt personal de la seva generació.
.
Ya vas lyubil - tri romansa (T'estimava - tres romances) 1998-2000
Unió de tres documentals. Pavel and Lialia, romança de Jerusalem és un documental sobre una història d'amor, la de dos exprofessors seus de cinema que decidiren deixar Rússia i passar els últims anys de la seva vida a Israel. Kossakovski el visita allí, però es troba amb en que en Pavel té un estat físic i mental molt deteriorat. L'amor de la Lialia pel seu marit està filmat amb una ètica i una sensibilitat úniques. Per desgràcia, 60 minuts de pel·lícula van ser destruits per accident al laboratori. Tot i així, és un documental excel·lent.
.
Sasha i Katia, jardí d'infància és una història d'amor de nens petits. Intentant rememorar històries personals de la seva infantesa, Kossakovski va recòrrer desenes de parvularis de St. Petersbourg, fins a trobar aquesta història que és un triangle amorós infantil.
El tercer documental sobre l'amor és Sergei i Natasha, romança de províncies. Uns joves russos de 20 anys que decideixen casar-se, a pesar de que la seva dependència econòmica de la família és total. Kossakovski filma els preparatius de la boda, que recauran també en els familiars.
.
Tishe! (Silenci!) 2002
Un dels documentals més originals dels últims anys. Durant el període d'un any, Kossakovski filmà desde la finestra de casa seva el tros de carrer que allí veia. Unes 10 hores de pel·lícula a l'atzar, rodades en els seus dies lliures. El resultat és una peculiaríssima pel·lícula sense paraules, amb una música genial, on veiem la vida transcòrree per aquest tros de carrer de St. Petersburg, possible mirall de tot un país. Un asfalt atrotinat que diversos operaris intenten millorar, una parella d'embriacs, la neteja dels edificis, el temps que passa... "Grabar així podia semblar fàcil, absurd o fer-ne similituds amb les càmeres de vigilància. L'estructura que usa, però, és la clàssica: 12 minuts de plantejament, 60 minuts de nus i 12 minuts de desenllaç, separats per foses en negre." A tall anecdòtic comentar que hi ha un documental agermanat a aquest, realitzat a Barcelona per Facundo Beraudi. De títol Pelayo 36, va grabar desde la seva finestra que dóna al transitadíssim carrer Pelai. És anterior al de Kossakovski i té algunes diferències de forma. Ha participat en festivals internacionals.
.
Sviato (2006)
L'últim documental de Kossakovski, recent sortit de la sala d'edició. De nou el rus ha fet un documental molt original sense moure's de casa seva. Aquesta vegada s'ha centrat en el seu fill, Sviato, que tot just té dos anys. Durant aquest periode li ha estat amagant tots els objectes en els que es pogués veure reflexat (culleres, vidres...). No va deixar ni un mirall en tota la casa. Així, quan al cap del temps li posa un mirall davant perquè vegi per primer cop la seva imatge, Kossakovski el filma. Durant 25 minuts, un sol pla. El nen descobreix el mirall i comença a fer de les seves. Molt bona acollida entre el públic.
Borowitschi Viola Stephan (1996) Rússia-Alemanya
Stephan és una realitzadora alemanya, també habitual productora dels documentals de Kossakovski. Borowitschi és una petita ciutat a camí entre St. Petersbourg i Moscú, on la seva vida es majoritàriament rural. Havia tingut alguna idnústria en l'era soviètica, però ara el que compten són les collites de patates i les botes que els protegeixin del fred, doncs s'apropa l'hivern. Kossakovski va fer la fotografia i l'edició d'aquesta pel·lícula.
"Considero al càmera l'actor principal del cinema documental. És per això que, sempre que és possible, sóc jo qui estic al darrera".
Enllaços:
Article sobre Bélovy i entrevista sobre Tishé, en català